La darrera nit d'estiu

I si alguna nit vols enrecordar-te de mi,
només has de dir el meu nom,
olorar el teu jardí,
passejar com quan érem només amics.

I si alguna nit vols que torni,
només has de llegir aquella carta,
beure d'aquell got ple de records,
fumar mentre llegeixes Valéry.

I si alguna nit l'estiu s'acaba,
només has de dibuixar un sol,
xiuxiuejar una onada,
tastar aquella sorra.

I si alguna nit no hi sóc,
i l'estiu ja s'ha acabat,
i el llibre arriba a la seva darrera pàgina,
vull que sàpigues que només jo et vaig estimar,
com ningú... com cap altra ho va fer mai.

Cadaqués, diumenge 7 de setembre. 23:28 h.

La teva mel

La teva mel és dolça,
secret dels déus,
obscura obsessió dels meus plaers.

La meva llengua la reclama,
la deleix,
l'ambiciona,
la llepa embogida.

La teva mel és sagrada
secret de la meva pell,
religió de la meva església,
oracle dels meus orgasmes.

Font del paradís,
llac de la meva calma,
riu dels meus vicis.

I és per les nits quan,
folla de desig,
sóc com l'ós de les muntanya,
caçadora de ruscs,
xucladora del teu pou.

Vostè

En majúscules.
Sense confiança.
Amb la por i el respecte.

Vostè. Executiu de mitjó llarg.
De polla petita.

Vostè. Camisa blanca.
Cor negre.

Paraules tècniques, econòmiques.
Ara ja no em parles de tu.

Nits d'estiu

Et veig passar per davant de la finestra,
despullat, com les nits d'estiu reivindiquen.

I miro la teva figura, la desitjo
des del meu cinquè pis.

És a les nits d'estiu que la teva finestra,
oberta com el meu desig,
em mostra el teu cos.

És a les nits d'estiu que el teu cos
em transporta al meu misteri obscur.

I els meus dits et recorren...
I els meus dits et desitgen...
I els meus dits t'oleren endins...

Cogitus interruptus

La teva mirada gèlida, incrèdula,
em va creuar la medul·la.

I el cony se'm va assecar.

De cop.

Aquesta nit

Aquesta nit he cardat.
He cardat profundament,
com es carda les nits d'estiu...
suada... amb el cony xop de goig...

Aquesta nit he cardat.
He cardat amb la gola oberta,
amb la boca humida i desitjosa,
com la folla que demana aigua.

Aquesta nit he cardat.
He cardat com es carda de veritat.
Amb els mugrons inquisidors,
amb les natges de llangardaix.

Aquesta nit he cardat.
I mentre el meu cony demanava més,
et vaig veure entrar,
entre les meves cames obertes.

(continuarà)